martes, 22 de octubre de 2013

Sobre el tejado de zinc


He empezado esta entrada más de cinco veces. Incluso una vez llegué al tercer párrafo, pero es que hoy no se me salen las palabras de la boca, ni encuentro la escalera para subirme al tejado de zinc donde solíamos subir a ver irse a dormir a las estrellas.

Supongo que el FIN justifica los medios.


2 comentarios:

Anna K. dijo...

Hola Toni, com estàs? Ha passat una mica de temps. També perquè m'he absentat en general del món blogger. Com portes els teus projectes?

Espero que estiguis bé i tornin les paraules

Petons

Espera a la primavera, B... dijo...

Hola A(G) M´agrada veure´t de nou. Blogger és un deu que devora als seus fills, així que és millor allunyar-se de tant en tant. Per mi, s´ha convertit en una forma de pensar en veu alta, de delimitar el present.

Els projectes comencen a anar bé. Tot va molt lent, però no llenço la tovallola. Tinc clar on vull arribar i faig més de formigueta del que m´agradaria, però ho faig.

Ja he venut la primera màquina, potser m´accepten al parc científic de Barcelona, vaig darrera d´una inversió que m´ajudi a posar-ho tot en marxa.

Però no és fàcil.

Com estàs tu?

Una forta abraçada